‘El maleït vent’, una advertència per a un nou estiu de foc

-El llibre d’Albert Herranz, publicat per Nova Editorial Moll, reconstrueix amb testimonis de primera mà l’incendi del 2013 a Estellencs, Calvià i Andratx, el pitjor de la història de les Balears

Una advertència de cara a un nou estiu amb el previsible esclat de focs als espais naturals, un treball divulgatiu sobre aquestes amenaces al nostre patrimoni ecològic i com es preveuen i es combaten, i un retrat sobre com ens comportam els essers humans davant d’una tragèdia d’aquestes característiques. Tot això i molt més és El maleït vent. Crònica d’un incendi, llibre d’Albert Herranz Hammer amb impactants fotografies de Teresa Ayuga que reconstrueix, amb testimonis de primera mà, l’incendi que es va produir entre el 26 de juliol i el 13 d’agost de 2013 als termes municipals d’Estellencs, Calvià i Andratx, considerat el pitjor de la història de les Balears, que va cremar 2.335 hectàrees i que va afectar prop del 2% de la serra de Tramuntana, que havia estat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, en la categoria de Paisatge Cultural, només dos anys abans. El llibre es presentarà als ajuts a l'edició del Consell de Mallorca.

Des de les primeres pàgines, El maleït vent ens ofereix les sensacions viscudes per veïns de les zones afectades que sentiren la por, la angunia i la desesperació de veure amenaçades les seves cases, el seu paisatge de tota la vida i les vides dels seus essers estimats: una bibliotecària, un escriptor, el propietari d’un hotel familiar... Herranz també ens acosta les vivències d’aquelles persones que eren a càrrec dels serveis d’emergència i que es varen haver d’enfrontar a unes circumstàncies excepcionalment complicades.

En aquesta crònica d’Albert Herranz hi trobarem situacions límit, com la resistència dels residents a abandonar les seves cases i els seus animals, tot i la proximitat del foc; l’actuació, contundent per força, d’un guàrdia civil que va haver de desenfundar l’arma reglamentària, per a convèncer-los de la urgència de fugir; o la desesperació de veïns i equips d’extinció, en veure que passaven els dies i allò no aturava. Però també els gestos i els mecanismes de solidaritat que, justament en les circumstàncies més extremes, surten a la llum, amb espais de la zona que s’oferiren a allotjar aquelles persones que havien hagut d’abandonar les seves llars.

El maleït vent suposa, al mateix temps, una reflexió sobre els mecanismes que contribueixen a que els incendis a les àrees naturals siguin de cada vegada més freqüents i intensos: el canvi climàtic, la manca d’extracció de combustible, l’abandonament rural i, per suposat, les imprudències: es calcula que l’acció humana genera el 80% de tots els incendis forestals al món. Albert Herranz ens explica també, en clau divulgativa, les característiques i classificació dels diferents tipus de focs i els mecanismes que es fan servir per a actuar contra ells.

Albert Herranz Hammer (Estocolm, 1970), És un escriptor mallorquí. Va néixer a Estocolm. Als cinc anys, es traslladà a viure a Mallorca. Dels 12 als 14 anys, tornà a residir a Suècia. Imparteix classes d’espanyol i català a la Fundació del Moviment Obrer Suec d’Estocolm, tradueix literatura per a grans editorials com RBA o Random House i es dedica al cinema documental. Ha dirigit la col·lecció Plaguetes del Raval, d’estudis locals, i Edicions del Moixet Demagog. És autor de diversos llibres turístics sobre Mallorca, publicats a Triangle Postals. Ha publicat en català i castellà. Les seves primeres publicacions foren llibres de poesia. És autor de llibres de narrativa i documentals audiovisuals de creació, com Giraldos Brothers. Män utan nerver, sobre la vida en un poble del centre de Suècia. Ha escrit i dirigit el documental Andreu Muntaner i Darder, de fòssils i fotografies, produït per La Perifèrica. La seva obra teatral Radiografies guanyà el premi Projecte Alcover (2007) i fou distingida com el millor espectacle de la Mostra de Teatre de Barcelona (2007). Ha estat guionista de diversos programes audiovisuals, com (Televisió de Mallorca “M”), la sèrie documental Memòria i oblit d’una guerra (Cinètica) i el documental El setè dia (Espiral Produccions). Adaptà contes clàssics per a L’hora del conte (IB3). A Nova Editorial Moll ha publicat La Segona República a Mallorca, amb Joana Roque, i La cabellera de Posidó.